La història de l'Hotel Peninsular comença a Novara, al nord d'Itàlia, quan Pietro Nicolazzi surt de la vila de Pella a mitjan segle XIX. Fuig d'una situació política feréstega i arriba a Girona per fer-se un gironí més.
Obre la Fonda de Sant Antoni, que canviarà de nom a Hotel Peninsular i acabarà essent l'establiment hoteler amb més anys d'història de la ciutat.
Se situa a una part de la ciutat on es trobava originalment el conjunt del convent de Sant Francesc d'Assís, del segle XIII, del qual es conserven només uns quants arcs i parets originals. Alguns d'ells són visibles al Peninsular, en zones comunes i també en algunes habitacions.
L'Hotel Peninsular es consolida, generació rere generació, i evoluciona amb la ciutat. Canvia les quadres de bestiar dels baixos per un Cafè, separa el primer pis en tres menjadors: el dels capellans, el dels viatjants i el dels senyors. "Alguns clients de llarga durada van veure créixer els seus fills a l'hotel, van estar-hi malalts i van compartir amb nosaltres tota mena d'esdeveniments propis d'una vida de família", recordava l'Assumpció Nicolazzi al llibre El Peninsular (1835-2003) Memòria d'un hotel a Girona.
Al segle XX, ple d'esdeveniments polítics i bèl·lics, l'Hotel Peninsular va mantenir-se sempre obert i els membres de la tercera i quarta generació dels Nicolazzi a Girona van atendre clients de tota mena. Durant la Guerra Civil, les autoritats militars republicanes van decidir convertir alguns dels hotels de la ciutat en allotjaments per als aviadors i el seu seguici.
Fins a un centenar d'aviadors residien de mitjana al Peninsular durant aquells anys. En la seva planta soterrània s'hi va instal·lar la central telefònica per protegir-la dels atacs aeris, i precisament aquí és on s'amagà la família de les bombes al llarg de la guerra.
L'Assumpció, que tenia una memòria prodigiosa i una profunda reverència al passat, explicava que quan la retirada de l'exèrcit republicà es va fer evident, el seu comandant va decidir practicar una política de terra cremada. Al carrer Nou es van incendiar, alternant-les, diferents cases, i al menjador de l'hotel es van apilar totes les taules i cadires, com per fer una foguera de Sant Joan. Es va vessar benzina i tot estava llest per cremar. No obstant això, en haver-hi equips de transmissió al soterrani, es van aturar.
Assumpció Nicolazzi
Durant la postguerra, el Peninsular, malgrat ser un dels objectius per haver acollit els aviadors republicans, es va salvar amb molta sort de les bombes nacionalistes. Els seus voltants van ser pràcticament derrocats. Però l'hotel, desmanegat i desproveït del seu equip bàsic, es mantenia en peu. Les ordres de les noves autoritats van ser clares: havia de continuar en servei immediatament.
Durant la Segona Guerra Mundial, el Peninsular va servir de refugi per aquells que, per una raó o una altra, havien de fugir per salvar la seva vida.
Ni les guerres, ni les inundacions, ni les vagues, ni les malalties o la mort han fet tancar el Peninsular. Ni els anys ni les circumstàncies van aturar el seu servei permanent. Ni un sol dia, fins al 15 de març de 2020, quan els últims clients van sortir per confinar-se a les seves llars després de decretar-se l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid-19.
Sempre així, de seguida que va ser possible, el Peninsular va reobrir les seves portes per ser Hotel Refugi, aquell que acollia les persones que requerien un període d'aïllament i que no podien fer-ho a casa seva, perquè estaven molt lluny o perquè a casa seva residia una persona que havia donat positiu.
Pàgines de la premsa local d'anys enrere són testimonis de la història de l'Hotel Peninsular
“Ayer fue conducido a su última morada el cadaver de don Pedro Nicolás, antiguo dueño de la Fonda Peninsular, el sepelio fue concurridísimo prueba de las simpatías con que cuenta la família del finado a la que enviamos nuestro sentido pésame”
Diari de Girona, 21 de febrer de 1896
“Hoy con motivo de la festividad de Santiago apostol, patrón del arma de caballeria, el escuadrón de cazadores de Treviño destacado en esta plaza, que manda el capitán señor Jiménez Fronti, la celebrará espléndidamente.
A las nueve oirán misa en la iglesia del Hospital provincial los señores oficiales, clases y soldaos. Se darán a la tropa dos suculentos ranchos y por la tarde habrá en el cuartel de San Francisco, cucañas, corridas de sacos, ejercicios ecuestres, etc.
Por la noche les señores oficiales de Treviño se reunirán en fraternal banquete en el Hotel Peninsular”
Diari de Girona, 25 de juliol 1900
“El dueño del Hotel Peninsular don Juan Nicolás invitó ayer para reunirse en fraternal banquete á los amigos del ganador del premio ofrecido por dicho señor en los Juegos Florales de este año y que es el Rdo. Don Antonio Viver. Los amigos del escritor laureado salieron muy complacidos de las atenciones dispensadas por el señor Nicolás, que tan expléndida (sic) y delicadamente supo obsequiarlos”.
Diari de Girona, 25 juliol 1900
“Para solemnizar la compra del local que ocupa la Sociedad “Unión Republicana” de esta, se reunirán hoy en fraternal banquete gran número de socios en el Hotel Peninsular”.
Diari de Girona, 1 d’agost de 1908
“Mañana llegarán a esta ciudad, hospedándose en el Hotel Peninsular, los adornistas Sres. Escaler e hijo, acompañados de otros artistas, al objeto de aceptar encargos para las próximas fiestas, especialmente para el adorno de coches y carrozas parta la proyectada batalla de flores”
Diari de Girona, 30 de maig 1911
Història del Peninsular
